11 d’abr. 2018

Drags kings a Venus Boyz



Hi ha una masculinitat o una feminitat “autèntiques”? La filòsofa Judith Butler explica que el gènere no és natural ni ve de sèrie sinó que es tracta d'un guió que ens posen davant només nàixer. Abans fins i tot del naixement, ja està construït el decorat -i la roba, el bressol, el carro, l’habitació... tenen els colors del gènere assignat. Les persones representem aquesta obra de teatre sense saber que estem actuant, i sense adonar-nos que podem canviar el guió si no ens acomoda.

Una drag king és una dona conscient de la teatralitat de la masculinitat que juga amb el gènere fent un espectacle en un club o en un escenari. Les drag kings que apareixen en el documental Venus Boyz parodien els estereotips i les estratègies de poder masculines per a mostrar que la masculinitat és una representació on només es necessita maquillatge i uns pelets a la barba, capacitat d’observació i ganes d’experimentar. Mildred representa a la perfecció el seu cantant favorit Dréd. Mo B Dick ens mostra el binarisme vestint una part del seu cos d'home i l’altra, de dona. Del La Grace Volcano fotografia la diversitat i ens explica que des que ha decidit usar pronoms masculins se li permet socialment expressar l’agressivitat i, fins i tot les amigues, el tracten diferent perquè en el guió de teatre de les dones està escrit que han de complaure i servir els hòmens. 

Diane Torr, a banda d’actuar, organitza tallers on ensenya les dones el guió de la masculinitat: les instrueix en la manera masculina d’ocupar l’espai, de mirar al seu voltant, de relacionar-se, de protegir-se... Les dones caminen amb passes curtes, sovint amb sabates incòmodes, miren el món amb curiositat i desig de transmetre... Els hòmens són més reservats i esperen que el món vaja a ells; quan caminen, cada tros de terra els pertany... Torr es vesteix sovint d’home i passeja per la ciutat, i la gent la respecta més i l’escolta amb atenció quan sembla un baró. La masculinitat tradicional dóna autoritat als hòmens pel simple fet de nàixer amb uns genitals masculins, i en lleva a les dones.

Per què et sents un home? Per què et sents dona? Què és ser masculí? I ser femenina? No seria fantàstic que poguérem ser masculines o femenins sense seguir cap guió establert? 

La transgressió és una potencialitat de les persones humanes. La proposta és que comencem a obrir els gèneres i improvisem altres papers. Esteu segurs/es que el millor, i més divertit, és repetir sempre els mateixos diàlegs? 

Aquesta entrada és una versió, una mica escurçada de Transgèneres. En el post Marimacho podeu trobar més informació.



Fragment del documental Venus Boyz (Gabriel Baur, 2001)

Traducció al català d'alguns fragments del documental.

Dréd performant-se from Baubo on Vimeo.

2 comentaris:

Teresa Claramunt ha dit...

Què és ser masculí o femenina? Què és ser un home o una dona? Es pot ser femení o masculina? Aquest text anomenat “Drags Kings a Venus Boyz” es planteja aquestes preguntes i realitza una crítica sobre la masculinitat i la feminitat amb l’ajuda de la filòsofa Judith Butler que fa una reflexió sobre el gènere i ens defineix un concepte que coneixem: Què és ser una Drag Queen?

Des de xicotets ens han sigut assignats uns colors, uns gustos, una manera de vestir sense adonar-nos. Si ets una xica, han d’agradar-te els vestits i el color rosa, per exemple i si eres un xic, han d’agradar-te els esports i el color blau. Jo preferisc el color blau que el rosa, de la mateixa manera que hi ha altres xiques que practiquen un esport. Segons el text, el gènere es tracta d’un guió que ens posen davant només nàixer. Aquest concepte ens fa plantejar-nos, que significa ser masculí o femení? Pense que no hi ha res que puga definir la masculinitat/feminitat, no hi ha gustos, formes de pensar o de ser que et puguen definir com a més o menys masculí o femenina. Per altra banda, les Drag Queens, ens fan adonar-nos, mitjançant les seues actuacions en les quals parodien la masculinitat, que aquesta no és una altra cosa que el que diu la societat.

Per altra banda, segons la societat i la seua idea de que és el gènere, una dona ha d’actuar d’una manera diferent de l'home i aquest és més respectat. Sovint es pensa que un home és més fort que una dona. Pensar que l’home és superior a la dona em pareix un error, ja que tots som iguals, dones o homes, tenim les mateixes oportunitats i hem de ser tractades de la mateixa manera.
Per a concloure, pense que cadascú ha de sentir-se ell mateix i sentir-se lliure. Com he dit abans, els colors o preferències no està relacionat amb el gènere, sinó que ho elegeixes tu. Pots ser, per tant, masculí, femenina, masculina o femení o com vulgues ser.

Lucía Byron ha dit...

Moltes vegades m'he fet la pregunta de si de debò existeix el gènere, si està vinculat o condicionat pel sexe biològic o si aquest és alguna cosa que s'ensenya tal com diu la filòsofa Judith Butler. En totes les espècies les femelles i els mascles tenen comportaments diferents, i des d'un punt de vista biològic és difícil negar les diferències de gènere innates. Llavors, el gènere és innat o s'ensenya?

El sexe biològic determina les qualitats físiques i anatòmiques i donen lloc a allò que nomenem distinció biològica. Aquest factor és inevitable i opine que afecta més en adolescència, quan es fa més obvia la diferència física entre xics i xiques. Per contra el gènere seria el sexe social, és a dir, el gènere és una construcció i encara que tinga alguna cosa a veure amb la genètica i les qualitats físiques, el sexe biològic i el gènere no estan 100% vinculats.

El gènere s'estableix en els primers anys de vida, sobre la base de l'entorn social i els diferents papers que la societat assigna. Les persones creen la seua identitat de gènere a partir dels altres i depenent del conjunt o grup social al qual vulguen incloure's. Per exemple, si una xiqueta arriba a classe amb tres anys, i pel que siga està més còmoda o es relaciona més amb els xics, és possible que un futur se senta tant femenina com masculina. De fet he escoltat diverses vegades a un xic dir que no se sent 100% masculí, i el mateix amb algunes xiques.

Encara que les distincions biològiques influïsquen, el gènere no depén solament de genètica o biologia. Quan un xiquet o xiqueta naix se li comença a educar d'una manera, però és necessari “triar” el gènere o establir el guió?, es pot educar de forma neutra sense triar gènere masculí o gènere femení?