4 de març 2018

8M. Si nosaltres parem, el món es para

En el compte d'Instagram @activismofeminista de la Comisión 8 de marzo, trobaràs imatges de la vaga per a compartir! N'hi ha de molt xules!!! 

Entrada de Carles Claramunt (1r. Bat. Ciències)

La comissió 8 de març i diversos sindicats com la CGT o la CNT s’han afegit a la convocatòria de vaga programada per al pròxim 8 de març. Baix el lema “si nosaltres parem, es para el món”, la convocatòria de vaga feminista, que porta forjant-se des de la primavera del 2017, compta amb l'acollida de més de 170 països, i per primera vegada en la història, s'organitzarà una vaga legal a Espanya per a reclamar igualtat real d'oportunitats i drets entre homes i dones.

La Comissió 8 de Març, principal organitzadora de la vaga, és un espai de diàleg que ha aconseguit construir un argumentari consensuat per diverses organitzacions, sindicats i partits polítics per a fer una crida a la mobilització.

Malgrat que a la convocatòria s'hi han sumat diversos sindicats i més de 300 organitzacions socials, alguns partits polítics com Ciutadans s’oposen a la mobilització perquè la consideren ideològica, i d’altres com el PP no s’hi han pronunciat.

A la vaga –com en qualsevol vaga legal– estan cridats tots els treballadors/es i estudiants, però el moviment feminista insta particularment les dones a ser les grans partícips de la jornada amb la finalitat de demostrar que sense el treball i la presència femenina, ja siga a la feina o a les tasques de la llar, el món no funciona.

Amb aquesta iniciativa, el feminisme tracta de posar en evidència el paper de l’home en el sistema, que contràriament al de la dona, es troba lliure de preocupacions com les de fer-se càrrec de les tasques domèstiques, d’atendre els fills i un llarg etcètera.

Per una altra banda, 8 de març planteja aquesta jornada promovent també una vaga de consum, i insta les dones en particular a abstenir-se de consumir el que no siga imprescindible, i a reduir al mínim la despesa en béns i serveis per fer reflexionar sobre el pes de les dones en el consum o els elevats impostos de productes bàsics per a dones (les compreses, per exemple) com si es tractara de serveis de luxe.

En definitiva, caldrà lluitar un altre any per demostrar que en aquest món cabem homes i dones, tots per igual, i que les lleis es queden en simples paraules a l’hora de la veritat. Queda encara massa a aconseguir fins i tot en països a priori avançats i democràtics com el nostre, on la bretxa salarial és d’un 29%, segons estadístiques recollides per CCOO.

Malgrat que no quede massa clar si la vaga també la podrem exercir els homes feministes, d’alguna manera hem de participar en una jornada tan necessària per a aconseguir un món més just i pacífic que reclame reconeixements per igual. 

Per una revolució feminista, totes a la vaga del 8–M!






7 comentaris:

Mario Campoamor ha dit...

“Si nosaltres parem, es para el món”, és el lema de la vaga feminista per la lluita d'equiparar els sous i les oportunitats laborals convocada per més de 300 organitzacions i sindicats i amb una acollida en més de 170 països, ara bé, no tots els partits polítics és postulen a favor, la dreta per exemple, en aquest cas Ciutadans està totalment en contra, perquè la consideren ideològica. En canvi el partit popular no s’ha pronunciat al respecte, menys quan li preguntaren al nostre president Mariano Rajoy el que opinava de la bretxa salarial, el qual li va contestar dient que no era un tema d’importància en aquests moments.

A banda, l’entitat principal organitzadora (8 de març), està promogut que les dones no facen res a cassa ni compren coses extravagants. L’únic problema que trobe, és que no està clar si es poden pujar al carro de la vaga els hòmens feministes. Pense que la importància dels hòmens en aquesta vaga és més important de el qual la gent pensa, és veritat que la bretxa salarial a Espanya és d’un 29%, i això no el han de protestar i reivindicar assoles les dones, sinó tota la societat junta i bé unida contra les injustícies del capitalisme.

EL nombre de graduats és major de dones tant dels hòmens, en canvi en el llocs importants de les empreses els hòmens arrasen front les dones, i això no es pot permetre. Tots junts estic segur que podrem portar això cap al camí correcte i el 8 de Març és el primer pas per aconseguir-lo.

Roxana wolf ha dit...

No vaig pensar en la diferència que suposava en un treball ser dóna o ser home. La diferència salarial o inclòs el careg al que pots ascendir.

La nostra societat desgraciadament sempre s'ha separat en el home el sexe fort e intel·ligent que pot fer qualsevol cosa i la dona el sexe dèbil que no es bona per a res I no mereix cobrar el mateix que un home.

En treballs iguals hi ha que cobrar igual, o per exemple el treball a casa, es veritat que antigament el homes no feien res a casa, i al menys ara ajuden en alguna cosa, però que fessen "alguna cosa" no vol dir que siga Just, però que les dones ens llevem mes de la mitad del treball de la casa.

Manolo Kahlo ha dit...

El lema d’aquesta vaga «Si nosaltres parem, es para el món» reivindica la necessitat de la dona a la societat i destacar el treball que han fet tota la vida i ningú ha valorat, com es deu. És clar que la dona des de fa molts segles ha treballat en l’àmbit privat -tasques de la llar- i no ha sigut vista útil per treballar en l’àmbit públic. Aquesta vaga i manifestació ha sigut convocada per veure com d’important és la dona per a la societat i, desgraciadament, sempre ha estat represa.

Evidentment la vaga ha sigut convocada per a homes i per a dones, però la importància de la manifestació és que siga liderada per dones perquè ens adonem de la seua importància i repercussió en el món i a la vida quotidiana.

A més a més, s’ha fet per evitar, clarament, actes masclistes i micromasclismes que la dona per desgràcia ha de viure cada dia de la seua vida, ja siga a casa, al treball, a l’escola o al carrer. Per això cal recalcar la seua importància. Perquè segons l’institut d’estadística nacional la bretxa salarial que hi ha entre les dones i els homes al treball, sols per la diferència del gènere, està augmentat cada volta més a Espanya, Anglaterra i Alemanya, a més a més dels pocs reconeixements que se’n donen a la dona.

S’ha realitzat el dia de la Dona, sí, però...¿Per què ha d’existir un dia de la dona? Perquè ha estat represa tant de temps que es creu que perquè hi haja un dia on li fem honor ja estiga tot fet. Això no és així, aquesta lluita feminista ha de durar fins que s’aconseguisca la igualtat.

No és cap dia per celebrar, sols és el moment on les dones s'han de juntar per lluitar contra les injustícies i així aconseguir allò que molts segles fa que busquen, l'equitat i igualtat entre homes i dones... Per avui, per demà i per sempre!

Clara Goldstein ha dit...

El 8 de març és un dia únic, és un dia de lluita i passió, de força, d'unió, i sobretot: de sororitat. Recorde anys passats quan aplegava aquest increïble dia i al meu institut, l’IES ISABEL DE VILLENA, i els corredors s’omplien amb cartells, la banda de música tocava alguna cançó i tothom escoltava, es llegien poemes, etc. En definitiva, tots reivindicaven una causa comuna: el feminisme.

Però aquest any va ser diferent, i va ser-ho en tot el país. Per primera vegada a la història es va organitzar una vaga legal a Espanya, una vaga de dones, una vaga feminista. Compta amb l’acollida de més de 170 països diferents. Va ser un moviment a gran escala, recolzat i respectat per un gran grup de la població.

En el nostre barri, en concret, anàrem algunes dones a les 10:30 a l’institut per fer cartells reivindicadors i, cal dir, que ens sentirem prou orgulloses del resultat. Més tard, a les 12:00 del matí, vam eixir al carrer. Un gran grup de dones, juntes, lluitant pels seus drets, era preciós. Vam recórrer els carrers del barri, sempre juntes, algunes cantaven, algunes parlaven, altres es quedaven en silenci pensant en la grandària del que estava passant, la grandària del nostre present, de la nostra lluita. A la vesprada la manifestació ja era monumental, se situava al centre de València i es va ajuntar molta, moltíssima gent, cridant, cantant, etc.

Els motius de la manifesta eren de gran pes argumental. Per un costat, es buscava protestar contra la discriminació laboral de la dona enfront de l’home. La famosa bretxa salarial, que els homes insisteixen en què és “una exageració” i que “tindrà alguna raó externa al gènere”. S’apropa al 25%, i una dona, a soles per ser dona, aplega a cobrar 6.000 euros menys que l’home a l’any.

Per altra banda, es pretén demostrar que les dones són indispensables a la vida quotidiana. Així, es demana a alumnes i professores que no acuden a classe, a les treballadores que no vagen al treball, etc. A més, aquesta vaga també té un caràcter de vaga de consum, i així pretén que les dones no consumeixen productes d’higiene femenina aquest 8 de març, per tal de reduir la despesa en béns i serveis i protestar, així, contra la taxa rosa, ja que, com deien alguns dels cartells de la manifestació: “Les compreses no són caviar”. Per últim, també es protestava contra les agressions i la violència masclista.

És veritat que el Dia Internacional de la Dona sempre és importantíssim, i que mou el món i es fa escoltar, però aquest darrer 8 de març va parar-ho per complet, va parar el món, i la premsa i les notícies, i els diaris, i els instituts i el consum, va parar el cor de molta gent, i va fer cridar a milers de dones. Un gran grup de dones, juntes, lluitant pels seus drets, i de sobte pensar: “Xiques, estem fent història. Quan les nostres filles o nétes ens pregunten per aquest dia, podrem dir que estàvem ací, lluitant”. Era increïble formar part d’allò, sentir-te protegida, animada i tindre un total sentiment de sororitat.

Raquel Kent 1r batx B ha dit...


Existeix una frase de Rosa Luxemburg (lluitadora social i feminista de finals del segle XIX i principis del XX) que defineix en poques paraules la lluita feminista per a trobar la igualtat des de fa més de cent anys, la frase diu “Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”, per descomptat és la forma d'expressar el desig d'aconseguir un món just, on dones i homes siguen iguals en el treball, en la casa, en els sous, en els càrrecs de poder, en les decisions, etc.

Aquesta entrada al·ludeix a la vaga del 8 de març de 2018, una iniciativa que per primera vegada en la història s'ha dut a terme a Espanya, ja que la vaga de dones de març del passat any solament va ser simbòlica i no secundada pels sindicats. No obstant això, en aquesta ocasió s'ha organitzat una vaga legal per a reclamar la igualtat entre homes i dones, és a dir la igualtat de gènere, amb el lema “si totes parem, el món es para”.

Com ja sabem, la iniciativa va partir de la “Comissió 8 de Març” i en aquesta ocasió sí que la van recolzar els sindicats, encara que de diferent forma. Mentre que CGT i CNT van secundar la vaga general de 24 hores, la UGT i CCOO, va convocar aturs parcials de dues hores per torn, però ambdues vagues van ser legals.

Aquesta jornada del 8 de març estava pensada per a quatre sectors: consum, cures, estudiantil i laboral. La vaga de consum consistia en no anar a comprar; la de cures, a desatendre les cures de la casa, perquè les dones dediquen més hores a aquest tipus de tasques; la vaga estudiantil, que va convocar a alumnes d'instituts i universitats a no anar a classe i la vaga laboral que va ser secundada per milions de dones.

Les manifestacions i concentracions de tot el país tenien com a bandera el color morat. La presència femenina va ser majoritària encara que no exclusiva, van participar dones de totes les generacions i classes socials, igual que molts homes que van eixir als carrers i van voler donar suport a aquesta reivindicació feminista.

En conclusió, podem definir aquesta vaga com una acció molt positiva, on la participació va ser molt elevada i encara que ja forme part de la història, açò no ha d'acabar ací, cal continuar lluitant perquè la solidaritat és la nostra arma i cal dir un: JA N'HI HA PROU a humiliacions, marginacions i exclusions. Nosaltres hem de tindre els mateixos drets que els homes, no som diferents, som dones i som diverses.

Carla Wolf & Abril Collins ha dit...

En aquesta entrada anem a parlar sobre la vaga que va haver-hi el passat vuit de març amb el lema que si nosaltres parem el món sencer para. La vaga es va realitzar en diferents ciutats d'Espanya, inclusivament a Itàlia. Aqueix dia es lluitava per les quals estaven i ja no estan, per les quals van lluitar per a intentar donar-nos una vida millor anys arrere, pel nostre present corromput pel masclisme i pel nostre futur i pel futur de les nostres futures filles.

És clar, aqueix dia molts homes estaven en desacord de perquè s'ha de fer una vaga única i exclusivament per a les dones?. La resposta és senzilla, que encenguen la televisió, que lligen un periòdic o que simplement isquen a fer un volt pels carrers. En la televisió diàriament ixen assassinats d'homes a dones, en el periòdic més del mateix i quan una dona va pel carrer ha d'escoltar, la qual cosa para ells són floretes, paraules malsonants com «que bona aquestes» «eres la única que val la pena» o simplement et xiulen.

Una desigualtat tant social, perquè els homes es creuen superiors a les dones en l'àmbit social, o quan vas pel carrer el típic comentari d'homes majors quan una dona condueix lenta o fa qualsevol cosa malament diu «ha de ser una dona, les dones no serveixen per a conduir». No simplement es veu la desigualtat en aqueixos casos, sinó també a l'hora de vestir una persona pot ser masculina pel simple fet de portar roba de xandall o d'anar com ella vol anar, o en l'àmbit salarial. Perquè un home ha de cobrar més per fer el mateix treball que una dona o fins i tot menys treball i cobren més? Açò és una desigualtat geganta.

Lamentablement intentem lluitar a dia d'avui amb persones que han sigut criades tota la seua vida en un món masclista i amb violència de gènere, encara que molts homes saben admetre que açò està mal però després si que representen o tenen certs aspectes de violència, a l'hora de decidir amb qui queda la teua parella o de dir amb qui parla i deixa de parlar la teua parella quan açò l'ha de decidir ella sola sense haver de tenir la autorització de ningú. Llavors com compendis para tots aquells que després qüestionen l'eficàcia de la vaga diria que clar que funciona, que una cosa no sé dóna per feta fins a aquesta clar que si ben clara que podrà ser, però per alguna cosa haurà que començar, sinó es comença no es pot lluitar pel drets i sinó es lluita no es guanya.

alex stone ha dit...

En aquest post es diu la procedència de la vaga del passat 8 de març. Estaven treballant en ella des de la passada primavera grups de varis partits polítics , sindicats i associacions feministes. Compta amb la acollida de mes de 170 països i per primera vegada en l'historia es una vaga legal en Espanya . esta iniciativa pretén aconseguir la igualtat salarial i social de les dones front als homes. Com totes les vages poden ferla homes i dones però des de els associacions han dit que millor no anaren els homes perquè el que volien mostrar es com sense dones el país no funcionaria. Aquesta vaga va quedar a l'historia per molts anys.
Al meu paréixer al principi no podia entendre perquè els homes no podien anar si també volien defensar el mateix, però que han em vaig documentar el vaig entendre perquè es veritat que teníem que vore com la unió de totes les dones podien fer algo tan majestuós com vam vore el passat 8 de març. Pot ser que aquesta vaga canvie coses com els salaris i mes coses de ese tipus però jo crec que el mes important es canviar el pensament de persones que pareixen que viuen en el segle XV. hui en dia amigues meues tenen por de anar per la nit a soles por el que les pot ocórrer i aixo no em pareix just perquè jo ese por no el tinc i tan sols es per el meu sexe, per començar no deurien haver persones que obliguen i abusen de altres i menys hòmens que pel fet de ser homes poden creure que tenen superioritat respecte a les dones.

En conclusió crec que aquesta vaga si que va ser necessari i espere que consigen tot pel que estén lluitant i han lluitat tants anys perquè per davant de tot som persones i si una dona no vull agafar la baixa per ,maternitat la puga agafar el seu marit o que no tinga que faltar al seu treball perquè aquest no te una guarderia per no pensar en elles. JUNTES PODEU I PODEM CANVIAR TOT