17 de març 2018

Que li'n donen al masclista!

Coneixes les píndoles de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València (UVEG)?

"Açò és un home?" es pregunta al primer vídeo. I mostra hòmens tradicionals que es deixen servir i cuidar per les dones i responen amb desdeny quan no els agrada alguna cosa. "Queda't amb l'home" i "Que li'n donen al masclista" conclou la píndola. I aquest missatge està molt bé. Tanmateix, jo afegiria "Sigues aquest home igualitari que cuida i neteja!" perquè la campanya podria adreçar-se també a ells. 

En la segona píndola, es denuncia la violència verbal a la qual es troben sotmeses totes les dones al carrer. Els "piropos" o floretes, que escoltem cada dia i que tenim interioritzats i normalitzats, no són innocents, sinó una forma més d'agressió que cosifica les dones, limita els seus moviments i condiciona la seua llibertat. Aquesta píndola també s'adreça a les dones quan diu "No deixes que et cosifiquen". Així que, tal com hem fet abans, hauríem d'afegir: "No cosifiques les dones", "No assetges les dones perquè no són objectes, són persones". 

Aquestes campanyes són molt bones, però hauríem de començar a girar el focus cap als responsables de les violències: els hòmens. Si no, sembla que les agressions passen perquè nosaltres, les dones, som unes consentidores que no posem fre.






5 comentaris:

Teresa Claramunt ha dit...

El masclisme és un problema a la nostra societat que afecta, com ja sabem, moltes dones al dia a dia. Els comentaris que reben de persones amb comportaments masclistes al carrer o al treball, per exemple, és una situació que pareix inclús normalitzada. Aquesta entrada, que ens mostra dos vídeos que han sigut idea de la Universitat de València, ens mostra comportaments d’homes masclistes en determinades situacions.

Al primer vídeo, trobem imatges de diferents parelles d’home i dona al llarg dels anys. Podem veure que totes tenen una cosa en comú: Hòmens amb mentalitat clàssica i dones que els cuiden, els preparen el dinar i es veuen somrients, mentre que ells tornen de treballar. És a dir, la imatge tradicional. No obstant això, l’altra part del vídeo mostra tot el contrari, un home que neteja la casa, s’ocupa del seu fill i es queda en casa mentre la seua dona va a treballar. Això, com el vídeo ens mostra, és un home de veritat.

El segon vídeo mostra una situació que viuen algunes dones que caminen pel carrer, els “pirops” que reben d’homes i que, no soles no fan gràcia sinó que et fan sentir incòmoda. Aquests comentaris són una forma d’assetjament i fan sentir a una dona com a una cosa, un objecte. És un altre exemple de comportament masclista encara que molts hòmens no s’adonen. Per altra banda, al final del vídeo una de les dones respon a aquest assetjament fins que l’home escapa corregent.

Per a finalitzar, em d'adonar-nos de la quantitat de comentaris masclistes que rebem, de les situacions d’aquest tipus per les quals passen moltes dones, o nosaltres mateixes, del pensament que encara tenen algunes persones que la dona ha d’estar a casa i l’home treballant, etc. i aconseguir que les coses canvien.

Raquel Kent 1r batx B ha dit...

Havia sentit parlar de conferències i actes públics que estaven convocats per la Universitat de València i que tenien la finalitat d'impulsar la igualtat entre homes i dones, igual que també existien «píndoles audiovisuals» per a fer visible els missatges sexistes o la violència de gènere entre els alumnes de la Universitat de València. Però reconec que mai havia visualitzat en concret aquests vídeos fins que he llegit aquesta entrada i a més és una gran iniciativa que ajuda a erradicar el masclisme.

En el primer vídeo mostra en tan sol un minut la diferència entre l'home tradicional que és el centre del món, al que cal cuidar, preparar-li i servir-li el menjar i l'home igualitari que neteja o cuida al bebè de la mateixa forma que la dona. Aquest vídeo que pertany a la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València ens presenta un missatge molt clar, «Queda't amb l'home i que li'n donen al masclista». És una bona manera de promoure la igualtat i acabar amb el masclisme.

En el segon vídeo, que també forma part d'aquesta Unitat, es denuncia una forma d'agressió verbal, els «piropos», ja que són un assalt a la intimitat de la dona i et converteixen en un objecte. Per a moltes persones, sobretot per als homes, aquestes paraules grosseres són una forma de compliment cap a la dona, però haurien de posar-se en el lloc de qui els rep perquè en la majoria de casos les dones se senten incòmodes, humiliades i a més és una forma d'assetjament que pot arribar a intimidar a la dona.

A partir d'ara, no solament hauríem de coeducar dins de les aules, que per a començar està molt bé, ja que impulsa al fet que existisca la igualtat que tots volem, però la realitat és que fora d'elles, en el carrer, no sempre es compleix el que dins s'intenta ensenyar, per tant, el que hem de fer és lluitar pels nostres drets i promoure la igualtat de gènere. Hem de ser capaços que homes i dones actuen sense que existisquen els estereotips, sense que existisca diferència entre ambdós i que això no quede solament en paraules.

Paula Campoamor 1Batx. Humanistic ha dit...

Principalment, he de dir que és plat de bon gust poder veure com la universitat de valència du a terme tots aquests vídeos que fan que la humanitat puga reflexionar. El primer vídeo, reflecteix com era l’home abans i com vulguem que siga, un home no masclista que igual que les dones neteja, s’encarregue de la casa i també dels fills. Tots aquests càrrecs des de sempre han estat vinculats a les dones que eren les que hi havien d’ocupar-se de la casa, d’anar a comprar i a més a més de milers de coses que feien i que hui dia també fan, hi havien d’ocupar-se dels seus fills. Potser aquest vídeo ens deixe un missatge reflectit, aquest és que els hòmens haurien de canviar i fer tot allò que està fent el d’aquest vídeo. Perquè, quina diferència hi ha entre una dona i un home ple que fa als càrrecs?

Al segon vídeo ja ens parla dels pirops, aquests pirops tan incòmodes que hem de suportar les dones quan anem pel carrer, ja no sols per obrers, sinó per homes que estan seguts a bancs o passejant. L’altre dia passejava amb la meua parella pel barri, anàvem els dos amb xandall, prop hi havia una dona deixant les coses al cotxe que portava falda i estava ben arreglada, pareixia que tornava del treball. La sorpresa va ser quan va aparéixer un home que pareixia que anava begut i va cridar-li al meu xicon “això sí que és una dona de veritat i no la que va amb tu”, ell i jo ens quedarem sorpresos. Perquè va dir-lo? Vàrem suposar que era per la forma de vestir, ja que ens mirà de dalt cap avall i jo em pregunte; les dones no podem portar xandall? O vestir com vulguem? Com pot ser que encara trobem persones al món que tinguen aquesta mentalitat?

Per tot açò, vaig reflexionar i vaig recordar tots els vídeos publicats a karicies que parlaven sobre tots aquests temes, em vaig donar compte que encara que jo comentava mai ho feia des de la primera persona respecte a sentiments, jo empatitzava amb les dones que apareixen al blog, però no podia saber com se sentien mai. En aquests moments, puc dir que de veres, aquestes mentalitats és una de les coses més repugnants de la societat. Cadascú es lliure de vestir com vol i més si amb aquella roba està còmoda.

Mar Addams 1º Batx B ha dit...

En l'entrada es troben dos vídeos d'una campanya de La unitat d'igualtat de la Universitat de València. Aquestes píndoles pretenen prevenir sobre la violència de gènere i visibilitzar els estereotips i missatges sexistes.

En el primer vídeo ens pregunta si açò és un home? A partir d'ací apareixen diferents parelles al llarg dels anys. Tots els homes tenen alguna cosa en comú, la seua mentalitat, doncs estan tranquil·lets esperant que la dona faça tot, com per exemple el menjar. Aquestes imatges mostren el que era el "tradicional". Però el vídeo no acaba ací, té una última part on és mostra una imatge de l'home diferent, aquest home neteja la casa, s'ocupa del fill mentre la dona en va a treballar. Aquesta és la imatge de l'home de veritat.

El segon vídeo és un altre pla a l'hora de mostrar-nos el masclisme. Aquesta situació és algo que per desgràcia totes les dones han viscut alguna vegada per carrer. Els anomenats "pirops" que molta gent es pensa que són comentaris inofensius però la veritat és que no tenen gràcia i et fan sentir incomoda doncs et veuen com un objecte. Al final del vídeo les dones responen davant aquests gestos fent inclòs que un home fuja corregent.

La nostra societat està envoltada amb situacions masclistes. Les situacions anteriors afecten moltes persones com ara bé els comentaris pel carrer, aquests encara es veuen normal i inofensius en la nostra societat. Per tot açò com diu a l'entrada "que li donen al masclista!"

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...

El masclisme fa molt temps que roman en els nostres dies. Vivim amb una ideologia on un home ha de treballar i portar diners a casa i la dona netejar i cuidar dels xiquets. Però perquè un home no pot netejar o cuidar dels xiquets? Si açò passara segur que s'acabaria que les dones tinguen menys treball que els homes i que patisquen desocupació o almenys disminuiria la pregunta de pensa tenir fills alguna vegada?

D'altra banda, tenim els diferents assetjaments cap a la dona, les floretes, que al final tots danyen Por igual. La consideració que molts homes creuen que no hi ha cap problema a llançar-li la floreta a una desconeguda. L'anonimat, des del seu punt de vista, no hauria de ser obstacle, doncs, finalment es tracta d'un acte amable. O graciós. Però no a tots ens fa riure el mateix i l'humor té facetes i nivells que no tots compartim. La dona és considerada majoritàriament com un objecte sexual per definir-ho d'alguna manera i la majoria solament són atraent tan sols per un físic.

Defense que les persones no tenen etiquetes, que cadascun no és ni més ni menys persona, que no importa el sexe. L'home també pot fer les tasques de la dona i viceversa. No és ni millor ni pitjor cap sexe cadascun té alguna cosa que ho destaca, però al cap i a la fi tots som iguals. Defense que siguem lliures, sense masclisme, que ens acceptem i ens vulguem incondicionalment. Deixem les floretes que danyen, i la classificació que i el que no es pot fer depenent del sexe.