15 de nov. 2017

La cultura de la violació




"Tot en la vida tracta sobre el sexe, excepte el sexe. El sexe tracta sobre el poder" 
Oscar Wilde
Tot el món pensa que la violació és horrible, però quan una persona és violada el focus passa del violador a la víctima, i aquesta esdevé culpable. També els xiquets o els hòmens violats solen viure-ho amb silenci i culpa perquè la llosa del sexisme aixafa qualsevol queixa que un home vulga fer, ja que ells, masculinitats invulnerables, no són ni poden ser-ne les víctimes.
Els relats periodístics i socials sobre agressions a dones joves i adultes estan malauradament impregnats de preguntes i afirmacions com ara: “alguna cosa deu haver fet”, “com anava vestida?”, “si no es respecta a ella mateixa, com espera que els altres la respecten”, “a qui se li acudeix anar sola...”, etc. Aquestes frases són típiques de la cultura de la violació –terme encunyat pel feminisme als anys 70 que malauradament està guanyant protagonisme en els darrers mesos. Aquesta cultura es caracteritza per minimitzar o trivialitzar la violència sexual, per justificar un model de sexualitat masculina irrefrenable, i per exigir que siguen les víctimes les que hagen de prevenir la violència.
Aquesta cultura considera normal que els hòmens no puguen o no vulguen controlar els seus desitjos sexuals i excusa la violència per l’alcohol o les drogues; considera que les dones diuen “no” quan en realitat volen dir “sí”; creu que elles també volen sempre sexe, i que fins i tot gaudeixen en una violació; posa en dubte la veracitat de les denúncies, etc. El resultat de la cultura de la violació és que la majoria de violadors queden impunes perquè la justícia és exercida per persones patriarcals sense formació en qüestions de gènere, i perquè moltes víctimes no denuncien ja que saben que patiran un càstig doble: la violació i que no les creguen o que les facen responsables.
Per contra, el problema –la culpa– no està en les víctimes (com vesteixen, on van, què mostren...), sinó en la violència d’uns agressors, esperonats pel masclisme i la desigualtat, que consideren les dones objectes usables. Les violacions són comeses per persones concretes, i en prou ocasions per grups d’hòmens tan apoderats que fins i tot graven les agressions i se’n vanten, sabedors que per a molta gent no hi haurà tal violació sinó només sexe consentit entre una xica “solta” que anava buscant.
“Va tancar bé les cames?”, preguntà una magistrada a una dona en el judici. En quasi una cinquena part de les denúncies, s’ataca i es qüestiona la víctima; només es denuncien el 20% de les violacions, i tan sols un 1% dels agressors són condemnats. Aquestes xifres ens indiquen que als violadors els ix econòmic violar perquè la impunitat va de la mà de la connivència i de la complicitat social.
Podem dir, doncs, que les violacions no són només un problema individual que té la persona violada i el(s) seu(s) violador(s) sinó un problema social. Quan un grup social –les dones cis i trans– aporta la majoria de les víctimes, i l’altra part –els hòmens cis– aporta els agressors, hi ha una qüestió de poder que s’ha d’analitzar i esmenar. Els barons que violen no estan malalts, sinó que són els fills sans d'un sistema patriarcal que els confereix el poder de violentar les dones i els barons no hegemònics. 

Una societat que tolera la violència sexual i que no educa per a la cura ni per a respectar el consentiment està promovent la cultura de la violació.

[Recomanem la lectura del reportatge de Gloria Pina “Lo que 2016 nos ha enseñado sobre la cultura de la violación publicat a Verne (novembre, 2016)] També recomanem el vídeo "Yo te creo" (#Yotecreo) de Towanda Rebels: 


15 comentaris:

Mary Watson ha dit...

És un vídeo que dóna suport a les dones que han sigut víctimes de violació i narra els procediments que toma la justícia a Espanya davant aquests casos, moltes vegades ineficaç, i també com es deixa influenciar moltes voltes per la mentalitat masclista arrelada en la nostra societat.

Em pareix terrorífica l'actuació de la justícia al cas de ''La Manada'' i la gentola que va cometre la violació. Em pareix terrible també, com aquestes persones tenen defensa pròpia no solament de familiars, sinó també d'amics o inclús de gent merament propera a ells. Jo no vaig ser violada, però com moltes dones, vaig patir assetjament sexual i és una experiència que vulgues o no et marca per sempre i, de vegades, et canvia i reclou la teua ment. Tot pot començar amb coses tan aparentment insignificants com una mirada lasciva o una floreta. Coses que no són gens agradables per a la majoria de nosaltres, però que no suposen un perill en primera instància. La cosa es complica quan ignorem aquests gestos dia a dia, i no diem res per por, perquè no volem problemes. Temps després, evitem passar pel mateix lloc, evitem eixir a la mateixa hora, a soles pel carrer. Les coses no se solucionen així; la culpa no és nostra, la culpa és del primer que ens falta el respecte. En casos de violació, com es poden considerar coses com el tipus de roba que portava la víctima quan va passar? És totalment ridícul.


He escoltat moltes vegades que la culpa la tenim nosaltres, les dones, per vestir-nos d'una forma o una altra, perquè ''ho busquem nosaltres mateixes''. Per sortir pel carrer amb un vestit, amb una samarreta escotada o...ni tan sols açò. Realment no té res a vore. I em fa molta gràcia la justificació d'aquest tipus de comportament; ''són homes, els homes són així. Pensen en sexe tot el dia. És en la seua natura.'' Deplorable, veritat? Una excusa que, no solament justifica una cosa tan terrible com l'assetjament, sinó que també disminueix el valor dels homes i els redueixen a humans ximples que no poden controlar els seus instints primaris. Realment hem de permetre aquesta visió tan errada? Crec que el canvi ha de ser ara, i crec que aquestes coses no admeten cap qüestionament.

Carles Claramunt ha dit...

LA NECESSITAT D’UNA REVOLUCIÓ FEMINISTA
Coneixen a la víctima en una revetla. Ella estava sola asseguda en un banc -havia perdut de vista als seus amics- i un grup de 5 xics insisteixen a acompanyar-la fins al seu cotxe. Durant 500 metres van recorrent els carrers i és en aqueix moment quan és envoltada i l’entren per la força en un portal. Li lleven la roba, li tapen la boca perquè no cride l'atenció i comencen a violar-la brutalment. La penetren anal, vaginalment i oralment, un a un, de dos en dos, de l'un al cinqué. Mentre un ho grava la resta la viola per a posteriorment difondre-ho entre col•legues. Després d'uns quants minuts, les bèsties es cansen i ixen del portal no sense abans robar-li el mòbil a la víctima, qui en estat de xoc i totalment desconnectada no pot demanar ajuda.

Hores més tard, una parella troba a la jove i truca al 112. “No em deixes sola”. Un plor desesperat que no és capaç de descriure tot el dolor, tota la ràbia, tota l'agonia d'una víctima a la qual criminalment li han arrabassat la llibertat, l'alegria i l'esperança de la vida. Totalment desbordada, la víctima és incapaç de parlar fluidament amb els agents. La víctima els assenyala el lloc del crim. “No em deixes sola”, diu en plor mentre agafa a una agent del braç.

No eren una rajada, els animals no farien mai alguna cosa així. Eren monstres capaços de tot per a satisfer la seua luxúria. Mentre unes eixien de festa, a passar-ho bé, uns altres eixien a arruïnar vides. Company, pensa en la teua germana, en la teua mare, en la teua filla, en la teua neboda… i si li haguera tocat a una d'elles? I si la pròxima vegada la fulla de la violació penetra sobre les seues carns? Per a vostè pot ser que es tracte d'un altre cas més, però per a la víctima la petjada roman. Dia a dia, mes a mes, any a any, el record no s'esborra.

Quasi 1 any i mig més tard s'obri el procés judicial. Un judici que torna a deixar en evidència la rigorositat de la Justícia espanyola, patriarcal i conservadora. Convertir a les víctimes de violació en sospitoses i fer-les responsables per no haver-se defensat, reobri el debat de per què costa tant denunciar una violació violació: el cost d'una denúncia d'aquest tipus és tan excessivament alt que moltes víctimes acaben sent silenciades per a tota la vida.

Vivim en un context masclista que contagia la interpretació i l'aplicació de lleis i l'acaba per convertir en una legislació patriarcal que posa el focus de casos d'abús sobre la víctima en comptes de sobre l'agressor. Com bé diu Yolanda Besteiro (presidenta de la Fundació Dones Progressistes) “al final les dones sempre són les responsables de no haver-se defensat, d'haver provocat, d'haver anat a la nit”, però sobre els agressors amb prou faenes existeixen indicis.

És de bojos admetre l'informe d'un detectiu privat com a prova en el judici de la Rajada on es tractava de constatar com en els mesos posteriors a l'agressió sexual la víctima va fer vida normal i no fer el mateix amb els missatges de whatsapp anteriors i posteriors a la violació. També ho és assegurar que en les imatges del vídeo de la violació – sí, un dels vídeos que van difondre les bèsties – el teu rostre i la teua veu no demostren que allò no va ser sexe consentit o que els mitjans de comunicació parlen de presumpta violació en comptes de culpabilitzar a aquests assassins. Però jo et crec a tu i no a aquest sistema de merda que exigeix a les víctimes que denuncien però després les qüestionen.[...]

Carles Claramunt ha dit...

[...] Abans de finalitzar, voldria remarcar unes sàvies paraules d'Iñaki Gabilondo que com una mena de resum, defineixen un context social que portem massa assimilat en el nostre interior. Diu així: “Perquè excepte en casos minoritaris no existeixen casos de dones que abusen d'homes? Hi ha moltes dones abandonades per l'alcohol i les drogues, geloses, desarrelades i que viuen en guetos infestats de violència, però no els passa el que a nosaltres sí. Tenim una teranyina mental en la nostra ment que ens impedeix sentir-nos interpel•lats com a gènere davant aquests abusos contra les dones i fins que no acceptem la revisió dels nostres hàbits i ments, la nostra societat seguirà quedant en el llast i seguirem acceptant que tots aquests crims seguisquen apareixent.

Quin mal ha fet el masclisme i quin mal seguirà fent fins que no li posem fi. No es tracta de penes de presó ni de castracions químiques, els violadors pateixen una malaltia incurable i quan tinguen l'oportunitat, aquestes bèsties tornaran a eixir de caça: es tracta d'assegurar-se que aquests assassins de somnis i valenties no tornen a posar mai cap mà damunt de ningú, que mai més tinguen la mínima oportunitat d'eixir al món i seguir arruïnant vides. Açò és una guerra contra les bèsties, una guerra amb el patriarcat que solament es pot combatre amb feminisme. Cal acabar amb ells, cal acabar amb el patriarcat.

Claudia Holley ha dit...

En veure aquest vídeo he pogut sentir realment una part del dolor que senten les dones violades, aquest testimoniatge deixa veure clarament que és una violació i com se senten les persones que la pateixen.

Però realment se li dóna la importància que se li ha de donar?, jo pense que no ja que com podem veure en l'actualitat, quan una dona és violada, ella mateixa es replanteja si és millor denunciar o callar, ja que quan posen la denúncia les enfonsen completament intentant deixar-les com a culpables, com si no tingueren suficient.

Per a finalitzar vull remarcar la frase de la dona del vídeo "Resulta que la teua puta nit de bogeria ha sigut la meua destrucció", pense que aqueixa frase és la pura realitat, ja que els violadors solament pensen en la seua diversió i no el dolor que poden causar. I que violar a una persona no et fa ni mes valent, ni mes mascle, ni mes poderós.

Gracies.

Catalina Becker 1º Batx. H ha dit...

Hi ha milions de dónes violades en el món, tantes que els han destruït la vida en cinc minuts. Un home mai aconseguirà sentir el dolor que causa a una dona violada. Ell disfruta i a ella li arrebaten tota la seua felicitat.

En la meua opinió, la societat no li dóna l' importància que mereix aquests casos, diuen que si et maltracten o et violen que denuncies, però a canvi prefereixes morir-te abans de fer-ho, t'ataquen i et qüestionen com si tu fores la culpable de tot.

Aquest testimoni m'ha fet adonar-me del sufriment que ha pogut patir aquesta dona, és desagradable pensar-ho, no vull ni imaginar-me com es sentiria ella en aquell moment tan horrible. El sufriment és irreparable, i molt greu que tires endavant. La seua vida està destrossada completament.

Les dones vivim amb aqueixa por de passar per al costat d'un desconegut en la nit, passem por en tornar soles a casa, tenim por amb què ens puguen fer. Diem que vivim en un món millor, que hem evolucionat, però algunes persones mostren el contrari.
Mereixem quitar-nos aquesta por, mereixem ser lliures d'una vegada per sempre. Si no volem tenir relacions sexuals amb una persona no estem obligades a fer-ho. Ningú té dret ha arrebatar-nos la llibertat de triar en les nostres decisions.

A les dones sempre se'ls educa amb no anar amb poca roba, no anar soles en la nit, no ensenyar escot, no anar molt arreglada i moltes més coses, perquè pel que sembla després nosaltres som les culpables de ser violades. Però, per què no eduquen a un home a no violar?, a no maltratar a una dona, per què no li ensenya ningú que les dones no són un objecte sexual?

En conclusió, no som les dones les causants de tot açò, són les persones que no han tingut una digna educació per a saber tractar als altres com hem de fer-ho

Alex stone ha dit...

En el vídeo es veu com una dona relata la carta de una xiqueta de 17 anys que a sigut violada Por uns homes ( si se'ls pot anomenar d’essa manera ) que es fan anomenar “La manada”. La dona Llegisc la carta que la xica escrigué contant detalladament com ella va a conèixer a uns xics i van a estar un moment junts i quan ella va voler anar-se a s'ha casa ells volien acompanyar-la a casa i ella no volia , quan es va donar la vàrem arraconar en un carreró i li van violar entre el quatre tant oralment com vaginalment i Anal . Després ella va estar en un banc traumatitzada pensant que per favor no haguera passat.
La meua opinió sobre aquest tema es que es repulsiu que persones puguen fer això a una xiqueta que tan sols havia eixit a les festes de la seua ciutat, no hi ha dret! Ara estén en el carrer cosa que no entén ja que han arruïnat la vida de la xiqueta i de altres que no es saura. Tot per la llei d'aquest país perquè si no, no estarien en el carrer. Pensen que com ella iva borratxa i alo millor ensenyant ella el buscava i això no es, perquè no es pot jutjar per com vista o no. Una dona pot vestir com li de la gana i per això no provoca ni demana sexe tan sols esta contenta con el seu cos i el ensenya com pot ensenyar tot el mon. Per això pense que aquest personatges tenen que podrir-se en la carcel, per arruïnar la vida de una dona tan jove que tenia tota la vida per davant.

Sara Becker i Pablo West ha dit...

Bon dia, aquest vídeo esta muntat com un tipus de spot publicitari per a donar-li un ús informatiu que tracta un tema d'actualitat com es el de la xica que va ser abusada per 5 homes i ara hi ha gent que ho esta posant en dubte, hi ha una frase que li ha donat tot el sentit al vídeo “ aquest estat ens diu que tenim que denunciar, però deprès quan denunciem no ens creuen. Per que? Perquè tenim vida social, perquè no ens quedem en casa amargades, perquè tenim que tindre por, es tant contradictori, sempre busquen una excusa o un motiu per a criticar-nos o ficar-nos en el punt de mira de la societat ,confós el drets de la dona con moviments radicals. A més a més, hi han periodistes que no ajuden aquestos casos i no són res objectius a l' hora de comentar o donar informació, fan que la gent pense o crega coses errònies . Per finalitzar, pensem que la gent deuria de pensar que la societat fa que dubtem coses e informacions que son verdaderes i que creguem que son mentira.

Carla wolf ha dit...

Bona vesprada, a aquest vídeo una dòna ( amb una veu plana pero que aconseguix emocionar a pesar de la seua inexpresivitat) relata el testimoni d'una dòna que ha sigut violada.
Ens mostra un clar exemple de la cultura de la violació, de lo "divertit"que és per a alguns homes violar a una dòna entre 4, del seu paper de superioritat i animal, sense pensar en les conseqüències que tindrà ixa nit de locura que diuen tindre, per a aquella pobra dòna, tant psicològiques, com físiques.
Un no és un no,i encara que la dòna no haja dit textualment : no.Si se està resistint es perque no vol.

Paula de Gouges ha dit...

1er Batxiller B.

En primer lloc, observem en tots dos videos que es parla sobre el succés que va ocórrer en la matina del 7 de juliol de 2016, quan cinc sevillans van violar analment, vaginalment i oralment a una xica de 18 anys; la xica es trobava sola perquè l'amic amb el qual va arribar el dia anterior a Pamplona s'havia anat a descansar minuts abans al vehicle en el qual havien viatjat junts des de Madrid.

A continuació, ella li explica als membres de ''la manada'' que estava cansada, que volia anar-se al cotxe en el qual estava el seu amic; els cinc sevillans van insistir a acompanyar-la fins a on estava aparcat el vehicle. La porten a un portal on la violen.

Així com, el jutge dubta d'ella, doncs li ha preguntat diverses vegades si ella va arribar a dir NO, cosa que els acusats afirmen que no va ser asi.

En conclusió, cada vegada hi ha mes casos de violació i no entenc perquè un jutge arriba a posar en dubte UNA VIOLACIÓ, i no solament és violació per penetrar-li, sinó per violar la seua intimitat, per insistir i per utilitzar a una persona per simple diversió. Doncs, trobe normal que les dones isquem al carrer amb por; de poder ser assetjades o violades. Són cinc persones contra una, la víctima no podia defensar-se ja que estava desorientada, i pel simple fet d'aprofitar-se pense que deurien carregar amb la culpa.

Neus Nelken ha dit...

Hola bon dia,
pense que açò és un tema molt fort, ja que tu violes a una persona i a més a més siga dona que és la persona com la teua mare que a tu (ta) (portat) a aquest món em pareix de la cosa pitjor que puguen per aquestes coses tan desagradables en les dones, la veritat esque no sé com a aquestes persones poden passar-se pel cap fer coses com aquestes em pareix molt greu la situació.

En aquest vídeo la cultura de la violació; es veu com una xica surt de casa i se senta en un banc i l'home que està al seu costat del banc comença a assetjar-la, més tard narra que ella és en va perquè se sent incomoda i aquest la persegueix en la meua opinió fins aquest punt ja em pareix que assetjar a una persona pel carrer ja és bastant i perseguir-la, però no tenen bastant amb això que l'home que estava assegut al banc i 3 més l’agarren i se l'emporten on és violada amb penetració sense cap de protecció i aquests es corren i a més a més li fiquen el penis dins de la seua boca, em pareix una situació sense paraules molt forta i molt desagradable i pense que aquestes persones haurien de pensar en tot allò que han fet i sobretot que complisquen la condemna que es deuen.

Adéu!

Raquel Holley y Javi West ha dit...

Bona vesprada, hui comentarem l’entrada “La cultura de la violació”.
Aquesta entrada exposa primerament un vídeo d’un judici on un grup de xics havien violat a una xica, aquesta xica descriu com va ser l’assetjament. Aquesta jove conta la traumàtica experiència que va viure, ens diu que a soles volia anar-se, solament desitjava que s'acabara ja.
A continuació, hi ha un text que tracta sobre com es veu la violació a la societat, moltes persones creen que la violació es culpa de la víctima, perquè pensen que poden anar provocant per la seua vestimenta i perquè pensen que quan les víctimes diuen que no, en realitat volen dir que sí.
Per altra banda, hi ha persones que pensen que la culpa és a soles del violador, i tenen raó però hi ha un culpable més, la nostra societat, masclista i desigual, que creu que es pot utilitzar a la dona com un objecte. Els barons que violen no estan malalts, sinó que són els fills d’aquesta societat denigrant.
Finalment, l’entrada s'acaba amb un vídeo on les dones o persones en general, donen suport a a la víctima perquè creen que no fa falta la dictaminació d’un jueu per a assegurar la violació de les dones.

Nosaltres creiem que en una violació, tota la culpa és del violador, ja que no veiem la necessitat de fer sofrir a una persona , solament per satisfacer els seus desitjos sexuals, perquè per fer açò es pot ir a un sexshop i comprar-se una nina unflable. Estem una societat en la qual s’inculquen uns valors a les dones per a saber defendre , però en realitat deurien inculcar als homes que no s'han de violar/agredir a cap dona (parlem dels homes, perquè majoritàriament són aquests el que violen a les dones, però també hi ha casos on és a la reva)

Tania Thomson i Ruth wolf 1 bach artistic ha dit...

En aquest vídeo es la conferència d'una dona que dóna suport a les dones que han sigut víctimes de violació i diu con són els procediments que fa la justícia a Espanya davant casos de violació.

Total coneguem el cas del cas de la manada, que van espiar a la víctima, i se li va jutjar però intentar llevar una vida "normal". Que es possible va ser sexe consentit, una dona de 18 borratxa va consentir, que la penetren cinc homes en un portal, clar que si, va ser consentida.

Que curiós que se suposa que la llei es per protegir a les persones, per quan passen aquestes coses es com si la llei no fera molt de cas, i es deixen influir per idees molt masclistes, les dones no podem anar lliures pel carrer com volem perquè si ens violen es que hem anat a provocant, que no hem fet res per a prevenir aquesta situació.

També fem masclisme quan una dona li crida guarra, puta a altra tan sols per la seua forma de vestir, o si li agrada el sexe casual, guarra es la que mai es banya, i puta es la que cobra per fer sexe amb algú altres. Un altre exemple de masclista es quan a un xiquet li eduquen que el mai ha de plorar, mai ha de dir els seus sentiments, una dona mai de controlar la seua vida, ha de ser l'ha de manar en casa, ser "l'home" de la casa.

Crec que una gran arma que tenim per a combatre el masclisme es l'educació, creiem que si des de xicotets s'educa en igualtat a poc a poc el masclisme terminarà.

Edu Davinson ha dit...

En aquesta entrada observem dos vídeos els quals parlen de la terrible notícia que va ocórrer el 7 de juliol de l’any passat. El que va ocórrer és que cinc sevillans van violar analment, vaginalment i oralment a una xica de 18 anys que estava asseguda a un banc perquè havia perdut de vista als seus amics mentre estaven de festa.

Moments després “la manada” va veure a la xica i aquesta lis explica que estava cansada i que volia anar-se a la seua casa. Ells van insistir en acompanyar-la a la seua casa encara que ella no volia. Quan van arribar a un portal, els cinc salvatges van agafar-la, van entrar al portal i van començar a violar-la entre els cinc.

En principi pareix que aquest cas no té ningú problema i que es farà justícia prompte, però, no és així. El jutge té dubtes, ja que en aquests casos demostrar-ho és molt complicat. Per això, en aquest cas s’està mirant si la xica va dir NO en algun moment, o va ser consentit.

En conclusió, cada vegada hi ha més casos de violació i cada vegada es tarda més a arribar a fer justícia. No puc pensar que hui dia hi hagen persones capaços de trencar la vida d’una persona per uns moments de diversió. A més, pareix que tots els intents d'acabar amb el masclisme estan produint l’efecte contrari. No vull viure en aquesta societat, si és pot cridar així.

Paula Campoamor i Raquel Kent 1er Batx. H ha dit...

Bon dia,

Aquesta entrada ens parla de l’experiència d’una dona que ha sigut violada per un grup de cinc xics i té lloc en un judici, podem observar com de dura és aquesta situació quan s’escolta des de la primera persona. En aquest cas en lloc de jutjar als violadors com hauria de ser, la jutgen a ella.

Després d’un llarg dia de treball, aquesta dona decideix anar-se a casa quan de sobte es troba amb unes persones conegudes que estan a prop de un banc, aleshores intenten agredir-la sexualment, ella no vol, però finalment és forçada i sols pensa que passe ràpidament aquella situació tan terrible i espantosa.

Penseu que al segle XXI encara es pot consentir una societat que consenteix les violacions i el masclisme? Actualment, no sabem el que està passant quan moltes persones són obligades a mantenir relacions sexuals, tant per part dels seus homes com de persones desconegudes.

És una situació difícil d'afrontar, ja que moltes vegades quan les dones denuncien poden ser jutjades i criticades per haver-ho consentit, però des de l'institut Isabel de Villena volem canviar aquesta actitud i aquest pensament, donant-los suport.

Perquè siguen conscients que no estan a soles i que aquests fets no són culpa seua, ni de com van vestides, sinó de persones sense sentiments i molt masclistes, que no són conscients del mal que poden arribar a causar.

En conclusió, volem fer arribar aquest missatge a tots els llocs possibles per a conscienciar la gent que aquestes actituds violentes no haurien de formar part de les vides de l'ésser humà.

Anònim ha dit...

Hui parlaré del vídeo «La cultura de la violació».
Tracta d'una xica que està en jutjat i llig una carta on descriu una violació. En la carta hi ha una xica i 4 xics. La xica està amb els seus amics i vénen 3 més i la violen. Ella està molt espantada i vol anar-se'n. En això la fiquen a 4 potes i la penetren. Doncs la meua opinió es que em a agradat com a parlat la xica.