20 de nov. 2017

Amater

En el curt Amater (2011) un xic amb diversitat funcional s’enfronta a la seua primera vegada sexual després de l’accident que el va deixar en cadira de rodes. Un amic l’aconsella.

Les preocupacions del protagonista són diferents a les de qualsevol altre xic? Penseu que l’amic l’aconsella bé? Què li hauríeu dit vosaltres? Les persones amb diversitat funcional necessiten una educació sexual especial?

Mireu també aquesta entrevista a Eva, que parla de les seues relacions sexuals i de com ha descobert les possibilitats eròtiques del seu cos des que la seua mobilita ha canviat. Aquest vídeo forma part del projecte Yes, We Fuck, que va culminar en el documental del mateix nom, dirigit per Antonio Centeno i Raúl de la Morena, un títol buscadament provocador que mostra la sexualitat de persones amb diversitat funcional i intel·lectual. El documental mostra 5 històries reals on el sexe esdevé un arma no sols de plaer, sinó també política perquè defensa la llibertat i els drets individuals i col·lectius de les persones. Miriam va en cadira de rodes i ens obri les portes de sa casa per a ensenyar-nos la història d’amor i de sexe amb Pama, la seua parella índia. Mertxe és una dona cega que sempre ha estat interessada en la sexualitat i el feminisme i decideix assistir a un taller sobre ejaculació femenina que imparteix Kani, un xic trans. Un grup de joves amb diversitat intel·lectual parlen entre ells sobre els seus gustos, pràctiques i inquietuds sexuals i, paral·lelament, pares i mares expliquen com han influït en la vida sexuals dels seus fills i filles...


7 comentaris:

Paula de Gouges ha dit...

1er Batxillerat B.

En primer lloc, observem a una parella en la qual el xic va amb cadira de rodes a causa d'un accident; que li va fer perdre sensibilitat en el cos.
Així com, l'escena comença en un parc quan la xica li proposa anar a la seua casa, ja que els seus pares es van a la platja-tindran la casa sola-. Aquest l'accepta de manera desconfiada, perquè des de l'accident no ha tingut cap relació sexual i no sap com pot reaccionar ella perquè no es senta ''satisfeta'' o que el no senta el mateix que sentia abans de l'ocorregut.

A continuació, es dirigeix a un amic seu -amb cadira de rodes també- li explica la proposta de la seua parella, ademés de les seues inseguretats pel que puga passar. El seu amic li aconsella que gaudi i que es deixe portar.

A més a més, el xic arriba a casa de la seua parella i mantenen relacions sexuals. Aquestos estan satisfets i el xic es lleva una dificultat de damunt.

D'altra banda, en el segon vídeo observem a una xica amb cadira de rodes també, doncs es troba amb un xic i una xica que li comencen a formular preguntes sobre com ha canviat la seua vida diària des que es va quedar invàlida. Aquesta assegura que pots tenir orgasmes sense la penetració, així com, afirma que quan no es trobava així les carícies eren una tonteria -no sentia gens- i ara és tot el contrari.

En conclusió, respecte al primer vídeo no pense que siga ''un problema greu'' anar amb cadira de rodes a l'hora de tenir relacions sexuals, però sí que entenc la seua inseguretat a l'hora de tenir-la per primera vegada després de l'accident.

Finalment, amb el segon vídeo, estic d'acord, les persones poden sentir clímaxs amb una simple carícia, la penetració no ho és tot. És una cosa que ens ha inculcat la societat com a únic mètode per a poder sentir de veritat, i no és així.

Jesús Campoamor ha dit...

En aquesta entrada podem observar com tracten el tema del sexe persones amb diversitat funcional.
El primer vídeo tracta sobre un xic que tinga un accident i des d'aquell dia no ha mantingut ningú tipus de relació sexual.

Aquest xic està preocupat per si la seua parella i ell mateix tinguen relacions amb el mateix plaer que tenien abans de l'accident. Per això, demana consell a un amic que té la mateixa mobilitat reduïda per com fer-ho correctament i com es va sentir la primera vegada que ho va poder fer després del seu accident, aquest li dóna el millor consell que li podia haver donat, gaudeix i despreocupat de tot.

Trobe que sempre que fisiològicament no hi haja cap problema, les relacions sexuals han de ser un tema com qualsevol altre, ja que per anar en cadira de rodes no has de ser menys que ningú ni has de tindre por per fer el mateix que feies abans i ser tu mateixa.

La primera vegada sempre és nerviosa i preocupant si saps que alguna cosa pot no eixir bé i per a aquest xic tornava a tindre la seua primera vegada, però gens fora de la realitat, tingues mobilitat reduïda o completa, les relacions han de ser iguals i gaudir igual d'un mateix.

Si fisiològicament hi ha un problema que dificulta l’acte de la penetració o d’estimulació de qualsevol genital, cal no oblidar que una carícia, una paraula o un bes també pot produir plaer.

En conclusió, que més dona com sigues físicament o si tens qualsevol «dificultat» física?
TOTS SOM PERSONES, TOTS SENTIM, TOTS AMEM.

Will Curie ha dit...

Quan una persona pateix un accident que la deixa en cadira de rodes, la vida d'aqueixa persona es fa molt més difícil. Açò no exclou les relacions sexuals. En aquesta entrada, podem veure un curt que ens mostra la situació d'un xic en cadira de rodes que va a tindre la seua primera relació sexual. Un amic seu li aconsella per a millorar la seua situació en la futura relació sexual.

D'altra banda, podem veure una entrevista a una dona anomenada Eva, que ens parla de com són les seues relacions malgrat la seua discapacitat. Ens diu que, després d'haver canviat, ha perdut algunes coses, però ha après a apreciar unes altres que persones sense discapacitat no valoren tant en les seues relacions.

La gent amb discapacitat física pateix més que la resta de la gent: no solament en el dia a dia, sinó en les seues relacions més íntimes. La càrrega física i emocional que suposa tenir una discapacitat és enorme en els primers moments, i es manté com un record permanent la resta de la vida. No obstant això, segueixen sent persones com la resta del món, el seu dia a dia són bàsicament idèntics al nostre excepte per aquests problemes, i es mereixen el mateix respecte. Hi ha gent que encara no pot acceptar açò, i és necessari que les seues mentalitats canvien per a arribar a una societat que accepte a tothom.

María Zambrano ha dit...

El tema principal, dels vídeos Amater i Yes we fuck (Eva), és la sexualitat de les persones amb diversitats funcionals. El primer vídeo, Amater, és un curtmetratge protagonitzat per un xic que va patir un accident que el va deixar en cadira de rodes. Aquest s’enfronta a la primera vegada que fa l’acte sexual després de l’accident i mostra la poca informació que sap i els seus temors.

Lamentablement, aquest curt ensenya la realitat de moltes persones amb discapacitats. El sexe ha sigut un tema tabú durant molt de temps, i aquest també ha sigut un secret per a moltes persones amb dificultats. D’altra banda, cal fitxar-se en la data en la qual es va crear aquest vídeo, en 2011. S'ha de dir que en sis anys els temes sexuals han deixat de ser un tema intocable. Aquestos s’han parlat als instituts i són més comentats a les famílies. Però personalment, en les xarrades que m’han donat a l'institut o en altres llocs, mai han comentat casos de persones amb dificultats, i tampoc crec que els que donen les xarrades tenen molta informació sobre aquestos.

Amb açò vull dir que per una banda si s’ha millorat la comunicació en els temes sexuals, però en altra banda no, encara que tinc molta fe en què dins d'uns quants anys haurà molta més llibertat per a comentar-los.

L’altre vídeo, Yes we fuck (Eva), tracta d'una xica que va patir un ictus amb vint anys i que la vida li va canviar completament. Ella conta les diferències de la seua vida abans de l'ictus i després, específicament en la seua vida sexual. Explica que la societat ha inculcat i ensenyat, per pel·lícules i llibres entre altres moltes coses, que l’acte sexual és només la penetració i que açò és mentida. Ara, com té més dificultats, ha pogut apreciar més les carícies, les mossegades i altres actes que abans li pareixien una favada.

Personalment, crec que aquestos vídeos són molt importants, ja que poden ser de molt profit per a persones que necessiten saber més en aquestos temes. M’agradat molt el segon vídeo, la xica era molt directa i feia l'entrevista més amena i entretinguda. A més a més em pareix tot un exemple a seguir, ja que lluita per eixir capdavant contra tots els pronòstics.

Sergio Anthony (1BatxC) ha dit...

En aquesta entrada es poden veure dos vídeos que tracten d’un tema en comú: les relacions sexuals en persones amb diversitat funcional. El primer vídeo és un curt anomenat Amater on es conta la història d’un xic en cadira de rodes que afronta la primera situació sexual després de l’accident que va patir.

El xic està preocupat amb el que puga succeir i té por de com es pot sentir la seua parella. Per aclarir dubtes, li pregunta a un amic seu que també té la mateixa condició física que ell. L’amic li diu que no es preocupe i que gaudi. El xic li pregunta «quan ho fas, on sents?» i ell li contesta que en el cor. Finalment, afronta la situació sense por i els dos gaudeixen.

El segon vídeo és una entrevista a Eva, una xica que també està en cadira de rodes i que manté una conversació amb la seua amiga Marta i el seu amic José, on parlen sobre com ha canviat la vida d'Eva després de l’accident i com ha sigut les seues relacions sexuals.

Ella diu que encara que en algunes coses hagen canviat, ella s’ha obert més i ara sap més d’ella. A més, ha dit que encara que la seua mobilitat ha condicionat el sexe, ara ella aprecia més algunes coses com les carícies o les besades i que el sexe no és solament masturbació i penetració.

Aquest vídeo pertany al projecte «Yes, We fuck» que és un documental on mostra diferents històries reals on parlen de les relacions sexuals de persones amb diversitat funcional, com l'exemple anteriorment nomenat, el cas de Miriam, una xica en cadira de rodes que ens conta la seua història d’amor i sexe o Mertxe, una dona cega interessada en la sexualitat i el feminisme.

La meua opinió és que han sigut uns vídeos molts bonics, reflexius i commovedors que parlen un tema que es tracta molt poc i que s’hauria de parlar més. Amb aquesta entrada he pensat molt i he aprés que no hi ha fronteres per a l’amor i que si tu vols, pots aconseguir el que vulgues. També, que el sexe no és solament la penetració i que pots centrar-te en altres coses com les xuplades i les carícies.

Manolo Kahlo ha dit...

Avui dia la diversitat funcional cada volta s’està acceptant més en la societat, però encara hem de fer moltes coses perquè aquestes persones se senten totalment incloses en la nostra societat, a voltes un poc discriminatòria.

Els vídeos de l’entrada tracten el tema de les relacions sexuals que poden mantenir les persones amb una certa discapacitat, o invalidesa. Al primer vídeo hem pogut veure la història d’un xic, que es va quedar en cadira de rodes després d’haver patit un accident. Després de l’accident ell mai havia tingut relacions sexuals, i un dia la seua nóvia li demana d’anar a sa casa a la nit, amb la finalitat que estiguen junts i pot ser que mantinguen relacions. Però el xic està molt espantat, perquè no sap com reaccionarà la seua nóvia, o ell mateix.

Li demanda consells a un amic que té, que també va en cadira de rodes, i aquest li aconsella que es deixe portar, que tot anirà bé i que si realment la seua nóvia l’estima, li voldrà igual, passe el que passe eixa nit.

Quan el xic arriba a casa de la nóvia, està un poc nerviós i a poc a poc tot va sorgint... I l'endemà es veu com el dos estan feliços, després d’haver gaudit d’una nit d’amor intens.

El segon vídeo, tracta d'una conversa que mantenen uns amics amb una xica amb diversitat funcional, en aquest cas no ha sigut per un accident, sinó per un ictus que va sofrir ella fa ja uns mesos, així que a més que a vegades necessita anar en cadira de rodes, es nota com a l’hora del parlar té unes poques dificultats. Tracten temes sobre quin canvi hi ha hagut en la seua vida en aquest temps, com les seues relacions socials, sexuals, etc.

Aquest vídeo és molt bon exemple per veure, com pateix una persona amb diversitat funcional, ja que la gent ho veu com una cosa roïna, o de rissa. Però no és gens així, ja que aquest vídeo ens fa veure realment com canvia la vida d’una persona, i com de trista es troba al principi, a més a més del costós recorregut de patiment que han hagut de sofrir per estar més o menys bé.

Concloent, crec que aquests dos vídeos són un bon exemple de superació i d’acceptació d’aquestes persones en la societat. Així també he de dir que la societat hauria d'acceptar-los tal com són, ja que a banda de tot el sofriment que ja han passat per la seua infermetat o accident, nosaltres els posem més dificultats encara perquè no puguen ser feliços.

Paula Zetkin ha dit...

En aquest vídeo Eva (la xica en cadira de rodes) i dos amics seus ens expliquen mitjançant una conversa que mantenen com ha anat canviant la vida d'Eva després de patir un ictus.

Explica com va patir al principi de l'ictus, va estar 3 mesos en coma i 3 mesos en estat vegetatiu. Malgrat açò, la seua relació amb els seus amics s'ha enfortit, ells també noten el canvi, a l'hora d'eixir al carrer la capacitat de mobilitat d'Eva disminueix perquè no tots els llocs estan adaptats per a gent amb mobilitat reduïda, fins i tot el cotxe del seu amic David. Es van ser acostumant que Eva ja no pot fer les mateixes coses que abans.

A meitat vídeo es pot veure un notable baixó per part d'Eva a l'hora de parlar de xics, però a poc a poc la seua amiga li va animant amb les coses que pot seguir fent. Ella diu que mai ha ocultat la seua imatge i com és, que en les fotos trau el seu "Ferrari" és a dir, la seua cadira de rodes.

Es toca una mica el tema de les relacions sexuals, al que Eva comenta que ara el més actiu és el xic i a penes és possible fer determinades posicions del Kamasutra. Diu que ara aprecia més gestos d'afecte com besar l'orella o xuclar un lòbul, no li és necessària la penetració ni la masturbació, i fins i tot diria jo, que prefereix les mostres d'afecte.

Es comenta, la dificultat d'independitzar-se que suposa per a ella. La Seguretat Social no l'ajuda prou i no té diners per a poder contractar a un assistent en el cas que visquera sola.

Al final del vídeo apareix Eva caminant al costat de la seua amiga i el seu amic en el "Ferrari" bromejant sobre "Quina pena dóna". Als amics d'Eva se'ls nota durant tot el vídeo, l'orgullosos que estan de la forma en el que ho està afrontant Eva.

Des del meu punt de vista, la vida hauria d'estar adaptada en tots els aspectes per a persones amb mobilitat reduïda malgrat el cost que puga suportar aquest. Tots mereixem el mateix tracte cap a les nostres necessitats.