30 d’oct. 2017

Parlant de pèls

Il·lustració original de Kendra

Les persones venim dels homínids i tenim pèls. Els xics solen tindre’n més que les xiques, però tampoc està massa clara la diferència ja que elles solen eixir de casa tan ben depilades que no sabem com serien “al natural”. Pel que fa als xics, són més lliures de depilar-se o de no fer-ho, tot i que la moda de la depilació també els va engolint a poc a poc. Amb tot, el lloc on s’hi troba la pilositat és important i veurem que marca la diferència.

Comencem per la cara. En els xics adolescents, tindre bigoti i començar a afaitar-se’l és una espècie de ritual d’iniciació amb què es deixa arrere la infantesa. Justament per aquesta relació del pèl amb la masculinitat o l’homenia, sol ser objecte de burla aquell que no té ni un pèl ni mig, i d’admiració, qui comença a utilitzar la fulleta d’afaitar. Per contra, en les xiques no es permet ni el més mínim borrissol al rostre, i els insults i la tortura depiladora comencen aviat, fins i tot en la infantesa. I diem tortura perquè llevar-se els pèls de la manera en què solen fer-ho les dones (cera, pinces, làser, maquinetes estirapèls, etc.) és dolorós.

Passem ara al pit. Molts xics en tenen i si volen se’l lleven, i si no volen, allí està el pèl, ben content, sobreeixint de la camisa o envoltant l’arèola dels mugrons. El mateix podem dir del pèl que sol anar del pubis al melic, que en els xics és considerat fins i tot sexi. Per exemple, en molts anuncis de roba interior masculina, els models solen lluir pèls al pit, al melic o a les aixelles, i ni el photoshop, que amb les dones sempre és implacable, els fa desaparèixer. Si parlem de cames o d’altres parts visibles del cos, ocorre el mateix: els xics es depilaran si els ve de gust; les xiques, obligatòriament.

Si passem a les parts més íntimes, arribem al pubis, l’última de les conquistes de la moda patriarcal. Fa uns anys, les dones solien depilar-se només allò que se n’eixia de les braguetes o del biquini. Ara, s’ho han de llevar pràcticament tot. Els motius que s’al·leguen a favor de la desforestació són diversos, però n’hi ha un que destaca: per “salut”. “És que és més higiènic” o “Et fa sentir més neta” solen ser les frases emprades. Pensar que la depilació és saludable va de la mà d’altres idees, com per exemple el tòpic que els genitals femenins són bruts o fan mala olor, i que per això s’han de netejar amb sabons i perfumar amb desodorants íntims –que més que netejar poden provocar la desaparició de la flora protectora pròpia. Per què una xica que no es depila és titllada de “guarra” i un xic amb el doble de pèl no rep cap qualificatiu?

No negarem la llibertat de ningú de depilar-se per estètica o per gust, faltaria! Només voldríem aportar que des del punt de vista ginecològic, el pèl púbic és un protector natural que dificulta l'entrada de patògens a l'organisme, ja que forma una espècie de barrera contra bacteris que podrien atacar el sistema urogenital. Moltes persones no saben que la depilació pot arribar a generar infeccions bacterianes i altres tipus de danys en la pell i desconeixen que el pèl manté a ratlla les ferides, els colps genitals i les infeccions durant les relacions sexuals. Nombrosos dermatòlegs expliquen que la depilació afavoreix el contagi d’Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), i adverteixen que des de la generalització d’aquesta en els dos sexes, estan augmentant les ITS entre la gent jove, per exemple els condilomes genitals causats pel virus del papil·loma humà. Retallar-lo, o depilar-se només les àrees laterals, no és tan arriscat pel menor frec d’aquesta zona.

Algunes dones estan enfrontant-se a la dictadura de la depilació, i alguns hòmens estan donant-los suport. Per exemple aquesta jove:


També hi ha empreses que aposten per altres models corporals, per exemple en aquest anunci d'Adidas veiem la fotògrafa, model i activista sueca Arvida Byström sense depilar:



17 comentaris:

javi west ha dit...

Hola hui comentaré l’entrada «parlant dels pèls» aquesta entrada parla resumidament de com és la diferència entre els homes i les dones en el tema de portar pèls per tot el cos. Ens explica d'on venim els humans i perquè tots tenim tants pèls. Es parla també de la llibertat que tenen els xics per a depilar-se o no, i de l'assetjament que sofreixen les xiques per no depilar-se. Per a mi, la veritat és que em dóna mateix pudor el ver a una xica sense depilar que ver un home. Em dóna el mateix pudor el ver a un home amb el pit ple de pèls que vero en una dona. em dóna el mateix pudor el ver a un home amb les axil·les ple de pèls que ver-ho en una dona, i per últim també me dóna el mateix pudor el ver a un home amb els parts intimes ple de pels que vero en una dona. Amb tot això el que vol dir es que no passa res si no vas depilada – també es veritat que açò no passa solament per la societat, també passa perquè a moltes xiques li dona vergonya anar per la calle d’aquesta forma- crec que és dona aquesta situació perquè no se està acostumat a ver a una dona amb pel, crec que si durat un temps es donara el cas de ver a dones amb pel al final es vera normal, com ara es ve bé el ser homosexual, bisexual.... en molts països, el que passa es que no es dona aquesta situació.

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, en aquest nou vídeo del blog es parla d’un tema molt important sobretot per a les dones, ja que per als homes no fa quasi mai un problema; i açò pot fer que algunes dones es puguen arribar a sentir-se mal amb elles mateixes; i no és altre el tema que el de la depilació, en aquesta entrada de “Parlem de pèls”.

La majoria de vegades, a les dones que no es depilen se li marca socialment diguent que n’és una marranada no depilar-se i que n’és antihigiènic, mentre que per contra, precisament la fisiologia humana en sí té pèls per higiene y protecció, i que depilacions com a les ingles poden causar des de infeccions fins a la pèrdua de la flora vaginal, que n’és la barrera de les dones contra patògens externs. Per sort, hi ha dones que ho reivindiquen aquesta situació com la model sueca Arvida Byström, que a anuncis d’Adidas ix sense depilar, o altres que a les xarxes socials troben suport i no a soles de dones, sinó que també troben suport de la població masculina, i me pareix perfecte que persones (els homes) que no tenen cap problema amb aixó s’impliquen per erradicar aquesta situació.

Per favor, intenteu difondre missatges de suport a aquelles dones de xarxes socials que ixen sense depilar per donar suport a la situació de normalitzar aixó, de que no tenen les dones per influència social que depilar-se si no volen. Estic molt content de saber que marques com Adidas recolcen a aquestes dones.

Will Curie ha dit...

Hola. Avui faré un comentari sobre aquesta entrada i donaré la meua opinió voltant el conflicte social causat per la presència dels pèls en les dones.

És clar que des de fa moltíssim de temps, es veu com una falta d’higiene que les dones tinguen pèls en els seus cossos. Aquesta visió del sexe femení va nàixer arran de la voluntat del sexe masculí d’observar un cos desitjable llibre de pèl. El problema es fa més gran quan els pèls en les dones es considera antihigiènic, mentre que en realitat a les zones púbiques el pèl ajuda a prevenir la transmissió d’infeccions de transmissió sexual (ITS). Altrament, la pilositat en el sexe masculí és senyal de virilitat i força, i és acceptada per la societat. Açò es dóna en quasi tots els països del món i en quasi totes les zones del cós humà.

Ara bé, cada vegada hi ha més moviments a favor de la llibertat de decisió de cada individu sobre la seua pilositat. Com es pot veure en l’entrada, hi ha diverses formes de «rebel·lió» contra el dogma social imposat sobre el tema. Aquestes iniciatives també reben suport d’alguns hòmens, de mentalitat més oberta i a favor de la llibertat d’expressió i decisió.

En resum, cal continuar amb aquests moviments, ja que, en cas de no finalitzar amb aquest tipus de pensament patriarcal i antic, les pròximes generacions perpetuaran la rudimentària tradició d’imposar la idea que el pèl a les dones és un problema. En la meua opinió, cadascú hauria de poder decidir i expressar la seua forma de ser, sense una veu dominant i repressora que mantingui discriminant qualsevol decisió «errònia» que faça ja siga una dona o un home.

Lucía Byron ha dit...

En aquesta entrada es tracta el tema del pèl corporal en homes i dones, i la polèmica que hi ha amb la depilació femenina.

Hui dia és quasi impensable veure en estiu a alguna dona que no va ben depilada, però amb aquest tema hi ha hagut un abans i un després, i és que aquesta moda es va iniciar a principi del segle vint, quan es va anar imposant la moda de portar els braços i cames sense cobrir-, ja que abans les dones no deixaven res al descobert- i la de la depilació, que es manté fins ara

La fotografia de la xica va en contra del que tenim en la societat per estètica i bellesa femenina, però la realitat és que tenim pèls en les axil•les, al pubis a les cames i en més llocs, algunes en tindran més i altres menys però és una realitat que les dones també som peludes

Com es diu a l’entrada, no negue la llibertat de ningú de depilar-se per estètica o per gust, a mi molt de pèl corporal ,personalment no m’agrada, però que hi haja una quantitat normal no em molesta-tant en dones com en homes-. Amb el tema de les axil•les és diferent, perquè sincerament, amb pèls olora més i no és agradable. Relacionat amb el tema de què s’ha de depilar i que no, moltes persones (en les quals m’incloc) es depilen per comoditat perqué realitzen alguna activitat esportiva en la qual el pèl molesta.

En resum, per a mi és òbvia la pressió que tenim les dones amb la depilació, i personalment una quantitat de pèl normal no em fa cap fàstic, com ja he dit abans. Pot ser que veja aquest tema d’altra forma perquè a mi m’ha tocat ser peluda, però com també he dit abans, és una realitat que les dones també som peludes.

Jose Nelken ha dit...

Este text explica com es tracta diferent a una dona que a un home com per exemple amb el tema de el pel corporaral ya que els homes que tenen molt pel i están musulats son mes atractius que un home gros o molt prim y sense res de pel. També pasa el mateix amb les dones que alomillor no es depilen molt y están groses o tan primes que apleguen al punt de la anorexia se les tracten con coses rares y poc higienic amb el tema del pel pero es veu bé a una dona que es depila casi sempre, que es maquille tots els dies y que tinguen un cos prim i si están ben dotades millor.
De totes maneres es normal que asó pase ja que desde xicotets la gent ens ensenya aixó aixina que la unica forma de cambiar este sistema seria queixarnos tots i tindre sort de que no ho cambien.

Anònim ha dit...

En aquesta imatge anem a parlar sobre els pèls corporals. Com podem observar, és una fotografia molt peculiar en el nostre món, i molt masclista, perquè el xic si que pot tindre pèls i la xica no.

Hui en dia els pèls ja no formen part de la nostra vida, per exemple les aixelles o les cames, perquè tot lo món ja no els deixen créixer. La meua opinió és que jo els deixaria créixer perquè es una molèstia haver-se de fer-se les aixelles o les cames cada ics temps. Jo depilaria les celles i res més. A mi les persones que li diguen a una dona que t’has de depilar no m’agraden gens perquè son masclistes.

Raquel Kent 1r batx B ha dit...

Aquesta entrada m'ha fet reflexionar, jo sempre he vist injust que les dones hagueren de depilar-se com a obligació, mentre que els homes no, però mai m'havia parat a pensar detingudament en això fins ara. Pensant-ho bé, és cert que existeixen molts tòpics sobre l'home amb pèl, sempre he escoltat frases com, “És un home amb els dallonses ben posats”, - com si per tindre pèl fora més fort o més valent que uns altres que no tingueren - , o “L'home ve del mico, és normal que tinga pèl”, però davant aquesta afirmació, podem preguntar-nos, i la dona d'on ve?.

L'entrada comença amb una vinyeta de còmic, en la qual es donen dues situacions, en la primera situació apareixen un home i una dona sense samarreta, es considera acceptable que l'home vaja així per la calor però la dona no. En la segona, tracta el tema del pèl corporal, on la situació acceptable és la de l'home amb pèl i la no acceptable és la d'una dona que no té depilades les aixelles, però, pensem que és just?, per descomptat que no ho és.

Com diu el text, l'home hui dia pot triar si depilar-se o no, si ho fa és perquè vol i li ve de gust, com qui es talla el cabell o li'l deixa llarg, no obstant això, les dones no ho fan per estètica, sinó per obligació. Molta gent diria que sí que es fa per estètica, ja que, és mes bonic veure el cos femení depilat, però solament és una forma d'enganyar al nostre subconscient, perquè en realitat actuem com la societat vol que ho fem i això ho converteix en obligació, no com en el cas dels homes, que encara que també el cos masculí és més bonic depilat, ells no ho tenen com una cosa imposada.

En l’entrada, també es parla de que certes parts del cos s'ha convertit en una moda depilar-les, com el cas del pubis, i encara que la majoria diu que ho fa per higiene, els metges diuen que això no té cap benefici per a la salut, ja que el pèl púbic, és un protector natural que dificulta l'entrada de patògens a l'organisme i actua de barrera contra bacteris.

Per a acabar, apareixen dues fotografies de dones sense depilar, una és una xica que s'enfronta a la dictadura de la depilació i l'altra és d'un anunci d’Adidas on apareix Arvida Byström, famosa model i activista que vol donar suport a totes les dones que desitgen no continuar amb els estereotips.

En conclusió, aquest document m'ha semblat molt interessant, perquè hi ha coses en la nostra societat que mai ens plantegem i deuríem pensar més en elles. No es pot obligar a ningú a fer alguna cosa que no desitge, cal respectar i acceptar a les persones pel que són i no per seguir unes normes fixades per uns altres, cal tractar igual a un home que a una dona, tinguen o no pèl corporal, ja que, és la seua elecció i finalment cal recordar que existeix la diversitat i que tots som diferents.

Manolo Kahlo ha dit...

Avui dia la depilació femenina, seguix sent un tema molt polèmic que dóna molt per parlar. I en aquesta entrada es tracta el tema, veient les injustes diferències entre home i dona.

Es tracta la injustícia que existeix entre les dones i els homes en quant als pèls corporals, ja que es suposa que els homes podem tenir pèl on vulguem sense necessitar de llevar-nos-el, en canvi pareix que les dones si que estiguen obligades a fer-ho, perquè sinó pareix una cosa bruta, antihigiènica o qualsevol altra barbaritat.

La veritat és, que tant els homes, com les dones, tenim pèls. I no per això cap dels sexes ens hem d’avergonyir, i jo veig molt normal que alguna persona, siga xic o xica, vulga portar pèls, ja que en tot el seu dret està.

Hi ha diverses fotos on veiem la diferència de llibertat per ensenyar el cos-amb pèls o sense ells-entre un xic i una xica, per exemple, si una dona porta pèls a les aixelles és una cosa antihigiènica, però en canvi si ho porta un home no, però... Per què?

Açò em sembla molt masclista i antic, i pense que en mig del segle XXI aquests estereotips i comentaris tan retrògrades ja no hi tenen lloc.

Ara bé, cadascú és lliure de fer amb el seu cos el que vulga, per tant si una xica o un xic es volen llevar els pèls de les aixelles, del pubis, o d’altres llocs està en tot el seu dret, ja que hi ha persones que potser no li agrade el pèl corporal o també ho veu incòmode o qualsevol altra cossa...

Al final de l’entrada del blog hi ha dues fotos de dues xiques posant, portant pèl a les cames, com un símbol de igualtat i amb el significat de la lluita contra aquest estereotip, ja que no sol ser una cosa normal i aquestes xiques el que volen amb aquestes fotos és canviar la forma de pensar tan antiga que tenen algunes persones.

Resumidament, crec que aquesta entrada és molt bon lloc per acudir per a totes aquelles persones que encara creuen que els pèls són roïns, o només els xics poden portar-los. M’ha agradat molt aquest missatge per la igualtat de les dones amb els homes una volta més.

Claudia Holley ha dit...

En aquest text anomenat "parlant de pèls" explica la situació de la dona i de l'home en aquest tema.

Compte com l'home solament s'ha de depilar les cames per exemple si vulgues, no obstant açò la dona li les ha de depilar si o si perquè sinó la posen de guarra per a adalt. En aquest text posen exemples com el que l'aparició del pèl en homes és signe de masculinitat no obstant açò en les dones és lleig.

Des del meu punt de vista no em sembla bé que les dones sí que s'hagen de depilar i els homes no, perquè si jo que sóc dona i estic en una relació em depilé l'home també, és el just.

En aquest text també ser poden observar a una xicaa que ha deixat de depilar-se i així enfrontar-se a la dictadura de la depilació. Cercant informació sobre aquesta xica vaig trobar aquest vídeo, en el qual ella explica perquè ho ha fet (esta en angles).
https://www.youtube.com/watch?v=WyKUg78Z-Y0

Gràcies

Raquel Holley ha dit...


Aquesta entrada ens parla de la polèmica que n’hi ha amb la depilació en les dònes hui dia.

Actualment, s’ha imposat en la societat la idea que no depilar-se és antihigiènic i es tatxa a la gent de ‘’guarra’’ al no fer-ho. Aquest fet s’ha donat molt més amb les dones, una prova més del masclisme que encara sofrim al segle XXI.

A més de que qualsevol persona fa el que vulga amb el seu cos i en aquest cas amb el seu pèl, el no depilarse no es antigiènic, ja que , per exemple, des de el punt de vista ginecològic els pèls al pubis es un protector que dificulta l’entrada de patògens a l’organisme i a més, la depilació afavoreix el contagi d'Infeccions de tranmissió sexual.

En la meua opinió, no s’haguera de jutjar en general a ningú per la seva depilació, i si algunes persones pensen així i el volen criticar, el deberian fer no tan sols a les dónes si no a qualsevol persona sense depilar. No veig el sentit, ni les raons adequades de per qué els homes si i les dónes no, quan a aquestes altures no es deberia posar a l’home per damunt de la dòna.

Per altra banda, admire a les xiques que no ho fan, que no es depilen perquè no volen, sense importar les crítiques, a més també m’agrada molt veure com hi ha marques i campanyes que ens acullen i homes que ens donen suport.

Sofia Williams ha dit...

Actualment la depilació femenina és un tema tabú, al contrari que la masculina, que es dóna com un fenomen natural. Per un home el vell corporal està considerat una part de la maduresa, i la societat no es dóna compte de que les dones sofrim tots aquest prejudicis. A més a més, si sumem aquest factor amb la publicitat masclista del dia a dia, trobem una desinformació massiva i una opressió.

Les zones on a les dones ens poden créixer pels son absolutament les mateixes que als homes, que un crega que ens creixen pels es altre cas. Una dona no és menys perquè no es depile, i un home que es depile no causa res mal. El mal i el problema en aquest cas són els medis, que nosaltres deixem durant generacions donar informació falsa, encoberta per el «és per salut» o «és més higiènic».

No m'he de depilar, ni tu, ni el de més enllà, ací l'únic que es s'ha de fer es un canvi a la percepció del que es considera natural. Totes les persones tenen pels, unes més o menys, i cada un està en el seu dret de optar per la depilació, no altres. Els prototips estan obsolets, i el que s'ha de fer és anar en contra, normalitzar els pels, deixar les inseguretats a un costat.

Jose Thompson i Teresa Claramunt ha dit...

Bon dia, hui anem a parlar del tema pèls, és un tema molt polèmic,ja que alguns ho veuen be mentre que altres ho veuen malament. Nosaltres pensem que si es fa per voluntat pròpia, es una cosa «bona» encara que a les parts intimes, siga roí per a la salut. D'altra banda si es fa per complaure a la societat ho considerem com una cosa roïna. No hem de fer les coses per agradar als altres,sinó per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.

A continuació, segons ens diu el text, si un xic es depila o no, no passa res; en canvi si una xica no es depila, es una «guarra». Nosaltres no estem del tot d'acord, ja que en moltes ocasions, si un xic es vol depilar, es diu que es homosexual o que aixo només són coses de dones , ja que la depilació es relaciona amb una cosa femenina.

A més el text diu que les formes de llevar-se els pèls es una tortura a les dones, tampoc estem del tot d'acord ja que aquests mètodes son igualment utilitzats pels homes com per les dones, i per tant es igualment dolorós en ambdós casos, ja que, no per ser home he de llevar-me els pèls amb la fulla d'afaitar, puc utilitzar cera, pinces, làser... A l'igual que una dona es pot llevar els pèls amb la fulla d'afaitar.

Per últim, anem a comentar les fotografies, la primera mostra unes vinyetes on apareixen un home i una dona sense samarreta, i baix un noi i una noia sense afaitar; podem observar-hi que en el cas de l'home, anar sense samarreta o sense afaitar està acceptat i per contra, ocorre tot el contrari amb la dona. A la següent foto, observem una noia mostrant les seues cames sense afaitar reivindicant, que les dones no tenen que depilar-se si no volen, ja que son lliures i a soles tenim que agradar-nos a nosaltres mateixos. Finalment, veiem una altra imatge pareguda a l'anterior, l'única diferència es que en aquest cas, la xica que apareix està col·laborant amb una famosa marca i està sense depilar, d'aquesta manera aconsegueixen normalitzar aquesta situació.

Jorge Davidson ha dit...

Bon dia aquest tema de la depilació a les dones s’està convertint en un tema amb diferents opinions publiques. Perquè elles tenen que anar sempre depilades i els homes poden fer el que ells vulguen? Cada persona deuria fer el que volguera per que cada un es un món diferent i si una dona no vol depilar-se no te el deure de fer-lo i que si no ho fa que li diguen que ho te que fer o que no te higiene personal solament perquè ella no vol depilar-se i després ell es el mes home del món per tindre al cos més pels que ningú altre.
En la meua opinió cada persona tindria que anar com ella vulga i no com diuen els mitjans de comunicació o les altres persones . Com si una persona vol depilar-se una cama i l’altra no. I no per no depilar-se es te menys higiene personal que les persones que si que es depilen, pot no depilar-se i ser la persona més higiènica de l’univers.

Jesús Campoamor ha dit...


Hui ens toca parlar sobre un dels masclismes més evidents de la nostra societat, la depilació i els pèls.

Com podem veure a l’entrada «Parlant de pèls» i a la imatge de «Kendra», la societat tracta molt diferent la depilació segons el teu sexe biològic, ja que tracta com admissible que els hòmens es depilen o no, en canvi no permet que les dones no tinguen tot el cos sense un sol pèl.

En primer lloc, cadascú ha de vestir, ser i estar com vulga sense deixar-se influir pels comentaris de la gent que critica perquè si, ja que ells són els primers culpables que visca'm en una societat amb tantes injustícies, faltes de respecte i discriminacions.

Per altra banda, trobem que els pèls són un tipus de «masculinitat», ja que si un xic adolescent té barba o pèls es tracta com més home que a un xic igual sense un pèl, encara que cada vegada la depilació forma més part del món dels homes. I si una xica elegeix no depilar-se, li falten el respecte amb insults masculinitzadors com «homenot»

Vivim baix una falsa igualtat, on ens venen que els hòmens i les dones tenim els mateixos drets per no fer que ens adonem compte que em de lluitar pel que és just i fer una vertadera igualtat.

Hem d’entendre que etiquetar les coses diferenciant-les de «masculines» i «femenines» crea, encara que siga sense donar-nos compte, una discriminació de gènere per separar el conjunt de persones en xics i xiques.

CAL SER COM VULGUES!
HAS DE SER TU MATEIXA!
NO ET DEIXES INFLUIR PELS ESTEREOTIPS

Clara Zetkin ha dit...

“Parlant de pèls”, és una entrada al blog la qual abasta un tema rellevant que forma part d’un debat constant. La decisió de depilar-se els vells corporals o no -el tòpic principal que es tracta-, sempre s’ha visualitzat des de punts de vista molt diferents:

Primerament, si observem el post, podem llegir una vinyeta de còmic on es retracta una situació relacionada amb la depilació del vell corporal. Basada en l'actualitat, aquesta imatge reflecteix una gran desigualtat de gènere, la qual és molt comú veure hui en dia: un home decideix no depilar-se i no rep cap comentari negatiu, en canvi, una dona pren la mateixa decisió i conseqüentment, ha d’afrontar-se a les opinions externes negatives de les persones.

Seguidament, podem observar un comentari, el qual ens explica detalladament les zones corporals on tant homes i dones tenen naturalment vell. Segons es va desenvolupant el comentari, l’autora decideix relacionar aquest últim tema amb les conseqüències que comporten que una persona prenga decisions pròpies sobre la depilació.

A continuació, es postren dues imatges que trenquen amb les normes imposades per la societat: en la primera, es pot observar la fotografia d’una jove la qual mostra alegrement les seues cames sense depilar. Aquesta foto la va penjar ella mateixa a les seues xarxes socials, per a mostrar al món que no s’avergonyia de no depilar-se. En la segona imatge, podem observar a altra jove, Arvida Byström, una activista, model i fotògrafa la qual es presenta igual que l’altra xica, sense depilar.

Personalment, trobe aquesta entrada molt interessant, ja que aquest, és un dels temes més polèmics respecte als canons de bellesa imposats per la societat. És cert, que hui en dia podem trobar moltes situacions on predominen les desigualtats respecte al tema de la depilació dels vells corporals i és important conscienciar a la gent de la llibertat de decisió de les persones.

Finalment, pense que els actes de les dues joves que han decidit mostrar obertament la seua decisió sobre aquest tema han sigut molt encertats, ja que són una manera de lluitar amb els canons imposats. Desgraciadament, aquestes dones i moltes altres reben comentaris insultants simplement per mostrar la seua opinió personal, el que reflecteix clarament la poca ètica i educació de la qual disposen moltes persones.

Mary Watson ha dit...

L'entrada fa referència a com la societat ha influenciat a veure una cosa tan natural en ambdós sexes com el vell corporal, en una característica exclusiva dels homes. El post està il·lustrat amb una vinyeta i dues imatges de dones sense complexos que mostren el seu vell natural.

I és que així ha de ser. Tots tenim dret a decidir com volem veure'ns, però la gent no. Els cànons de bellesa són normes estètiques superficials fonamentalment -i més en aquest temps- que no han de condicionar-nos. El vell ens protegeix dels agents estranys bacterians i no és sinònim d'una mala higiene. L'acceptació de què les dones també tenim vell en zones socialment no estètiques és una cosa que ateny a ambdós sexes. Hem de naturalitzar el que pertany ser natural. Les preferències són una altra cosa.


Jo personalment em depile quan m'abelleix, si és cert que a mi no m'agrada portar vell, però això és una mera qüestió estètica personal i si un dia no em dóna la gana depilar-me, no ho faig i ja. No tinc cap problema. Eixa és la concepció que volem canviar, no el fet de depilar-se, sinó el de decidir i vore amb tota naturalitat la qüestió de la presència o absència del vell en el cos humà. Hi falta temps encara per coses tan ximples com aquesta, malauradament.

Sara Campoamor ha dit...

Bon dia, en aquesta entrada anomenada "parlant de pèls" explica una situació de tant l'home com la dona i açò dóna lloc a un debat constant ja que ells (els xics) solament s'han de depilar les cames per exemple i la dona ha d'estar depilada sencera.

Açò ocorre perquè clar si no ja estarien els típics comentaris tant d'homes com a dones dient -mira-la,aqueixa va sense depilar- i la posen de guarra per a a dalt i açò no és així.

Des del meu punt de vista jo no ho veig així, cadascun pot anar com vulga açò sí molt higiènic no és però que en conclusió, no hem de jutjar als altres ja que si la dona ara va sencera depilada és per veure un estereotip d'aqueixa dona "endreçada" i no té perquè ser així.

Per exemple antigament veure una xica amb uns pantalons era alguna cosa impensable i si ara nosaltres "podem" portar pantalons és gràcies a aqueixes xiques lluitadores i atrevides a fer el que no està normalitzat a veure i açò li'l devem a elles, igual que el dret de vot.

En resum jo no aniria sense depilar però perquè no m'agrada no perquè té por al que diran

1·BATXILLERAT HUMANITATS